La capoeira és història, filosofia de vida, sentiment de ser brasileny, música, ball, joc, ritme, amor. Poesia , educació, cultura i art de jugar amb el nostre propi cos en l´espai i el temps. Tot això és moviment i vida i són sinònims d´infància.

La vivència corporal del nen ha d´estar sempre lligada amb un comportament d´exploració i de lleure en el descobriment, fent que el seu cos descobreixi i desafïi els seus propis límits, que es llenci en circumstàncies de perill, que racionalitzi llògicament i que es torni a cada cop més creatiu i espontani.

Els nens són originals i únics, malgrat fent part d´una societat, són tots diferents uns dels altres. D´aquesta manera, cada individu en la societat, té la seva forma de ser, la seva essència, la seva història. I respectant aquestes diferències i reconeixent l´originalitat de cada nen, que la capoeira entra en el món infantil.

L´objectiu és ensenyar de la millor forma posible, sense ferir els principis de la capoeira i de la humanitat.

Amb això desenvolupem un treball específic amb tècniques adaptades per als nens respectant les seves individualitats biològiques i socials.

Els moviments més importants del nostre treball són la ginga, les esquives, els moviments giratoris, moviments de terra i acrobàcies i els hem d´adaptar depenent de la fase en la què estem treballant.

L´ estirament comporta beneficis per a la coordinació, per a la flexibilitat, preveu lesions, activa la circulació i la consciència corporal (el nen aprèn a coneixe´s).

L´escalfament amb els nens a les classes de capoeira s´han de fer mitjançant jocs, que col.loquen als nens no només en condicions filològiques per a la pràctica de la capoeira sinó que també els predisposa i els estimula per a la part principal de la classe.

La capoeira és important com a activitat física i mental perquè permet al practicant un total domini sobre el seu cos i és capaç de formar intel.lectualment i educar als practicants durant tot el seu temps d´evolució.

La capoeira, una de les millors i més complertes activitats físiques per a la formació corporal, ajuda a combatre l´estrés, la timidesa, ajuda a la formació del caràcter del nen i dels adults en general, transmet major seguretat, autodomini mental, coordinació, millora postural, treballa els reflexes, l´agilitat, la força, l´habilitat, l´equilibri, la picardia i l´enfortiment de la musculatura.

Com a instrument educacional, la capoeira contribueix al desenvolupament de la capacitat física, intel.lectual i moral, visualitzant sempre la seva socialització i integració a la societat.

L´alumne serà orientat per donar espai a la seva creativitat mitjançant el ritme, la música, el cant, els instruments i l´expressió corporal.

Reconeguda com a reina del folclore brasileny és un aspecte a ser preservat, orientant els alumnes a la presentació en públic, reforçant sempre el mèrit assolit.

La capoeira pot tenir una vessant competitiva establint entrenaments fícis, tècnics i tàctics. A tenir en compte que la capoeira va ser institucionalitzada al 1.972 pel Consell nacional d´Esports del Brasil.

La capoeira és un art on tots els mecanismes del nostre cos són activats; els moviments són naturals i és necessari un total domini del cos i de la ment. A partir d´aquesta premisa s´ha d´avaluar les qualitats físiques i psicològiques en qüestió, conscienciant-nos doncs de la importància de la capoeira com un esport d´alt nivell.

Avui dia centenars de capoeiristes de Brasil, sense qualsevol distinció de raça, color, religió o classe social practiquen aquest esport que uneix a totes les persones indiferentment; i no només fa part del folclore brasileny sinó també de la cultura brasilera, despertant així l´interès del col.lectiu per una dansa i lluita nacional.

Essent així s´han d´organitzar els fonaments i les tècniques de manera a possibiltar no només una metodologia sinó també un desenvolupament a gran escala de les qualitats físiques, psicològiques i artístiques del col.lectiu. Com l´esport està lligat a una part musical i artística i no necesita de moltes despesses per a la seva pràctica, la capoeira ofereix molts estímuls.

És la qualitat física que permet a l´atleta aguantar, per un llarg període de temps, una activitat física relativament generalitzada en condicions aeròbiques, això vol dir utilitzant correctament l´oxigen de l´aire. Aquest tipus de ressistència es pot trobar en un joc de ritme de “Sao Bento Pequeño”.

És la qualitat física que permet a l´atleta aguantar el major temps posible una activitat física en condicions anaeròbiques, això és, amb deute d´oxigen als pulmons (usant les reserves existents al cos). Aquesta ressistència la podem trobar en el ritme de “Sao Bento Grande de regional”.

És la qualitat física que permet a l´atleta condicions per a què els moviments siguin continus i la intensitat de les contraccions elevada. És imprescindible remarcar que la R.M.L és una qualitat física que engloba una continuïtat en els esforços, tant és en condicions aeròbiques com anaeròbiques. Aquesta qualitat la podem trobar en el joc “d´Angola”.

És una qualitat física que pot evidenciar-se en l´amplitut dels moviments de les diferents parts del cos. És depenent de la mobilitat articular i de l´elasticitat muscular de cadascú. Aquesta qualitat la trobarem en qualsevol joc de capoeira, a qualsevol ritme del berimbau.

És la velocitat amb la qual l´atleta és capaç de respondre a un estímul.

Observacions: els tocs prèviament anomenats (Sao Bento Pequeño, Sao Bento Grande i Angola) són tocs usats per a la pràctica en el joc de la capoeira; cada tocé s un ritme diferent de música i joc.

És la capacitat màxima de moure les extremitats tant ràpidament com sigui posible (tant les superiors com les inferiors).

Tenint la capoeira els tres tipus de velocitat abans anomenades, la velocitat extrema de les extremitats només és necessària enels jocs de “Sao Bento Grande”.

És la força dels músculs del cos en moviment. La podem veure en la ginga (moviment principal de la capoeira d´on parteix la resta de moviments).

És el tipus de força que explica el fet de produïr calor mitjançant la força però sense producció de treball. Aquest tipus de força la podrem trobar quan fem parades o en les quedas-de-rins (domini del cos damunt d´un braç parat).

És la força que pot ser explicada per la capacitat d´exercir el màxim d´energia en un acte explosiu (potència muscular). Aquest tipus de força la podem trobar en els cops de característiques principalment traumàtiques.

Es pot considerar com la major velocitat en un moviment en el menor espai de temps. Com pot ser vist, aquesta qualitat física està directament relacionada amb la velocitat i la flexibilitat. Una qualitat molt important del capoeirista que és necessària en tot moment tant per saltar, colpejar o atacar com per esquivar els moviments del contrincant, defendre´s o contra-atacar.

És l´equilibri aconseguit durant el moviment, directament lligat a la ginga.

És l´equilibri aconseguit en una determinada posició; està directament lligat a les aturades del cos del capoeirista.

És la recuperació de l´equilibri en una posició qualsevol. Aquest és el tipus d´equilibri més important en el capoeirista per significar la connexió entre un moviment i un altre.

És la qualitat física que permet a l´home integrar en la consciència l´execució d´una seqüència de moviments amb el màxim d´eficiència i economia. Ës la qualitat primordial que un capoeirista ha de tenir en les rodes de capoeira.

És una valència física que està íntimament lligada al sistema nerviós. El capoeirista adquireix un alt nivell de sensibilitat rítmica en aquesta lluita/dansa en ser desenvolupada amb el so d´instruments musicals (berimbau, pandeiro i atabaque).

És la qualitat física que permet la descontracció de grups musculars. En el moment que el capoeirista ginga a la roda (la roda, jugada entre dos adversaris, és la posada en pràctica dels moviments apresos a les classes), està en armonia amb el seu cos malgrat estigui llest per posar-se en tensió en el moment que ho necessiti.

L´individu que practica esport necessàriament adquireix aquesta qualitat doncs requereix: aplicació cuidadosament mesurada, do, esperit, estudi i al mateix temps delicadesa ja que la capoeira és una lluita/dansa.

A més a més de les qualitats perceptives d´un lluitador, això vol dir, tot el coneixement adquirit mitjançant els sentits, el capoeirista aguditza la seva sensibilitat desenvolupant amb serietat la seva vessant més artística. Per exemple, aprèn a tocar instruments i treu cap a fora tota la seva càrrega sentimental mitjançant el cant.

L´individu adquireix un gran potencial de creativitat i rapidesa de raonament tant per la vessant de la dansa com per al de la lluita.

En ser la capoeira un esport molt difícil i exigent és necessari molta persistència i dedicació per part del practicant. I en això observem una de les més importants qualitats en l´ésser humà: sense persistència i dedicació és difícil que quelcom aconsegueixi l´èxit sigui quina sigui la seva activitat.

Dins la roda de capoeira el capoeirista adquireix el seu propi control. Si per al ballarí és necessari el control de la ment i si aquest autocontrol és imprescindible en un lluitador, podem imaginar el potencial del practicant de capoeira en aquesta dansa/lluita?

És fonamental en el capoeirista. Moltes vegades no se sap d´on i com ve el cop i això fa necessari adquirir astúcia i picardia per poder surtir-se´n amb èxit durant la roda.

És una qualitat que el practicant si no té poc a poc assoleix perquè la capoeira tant pot ser lenta i suau com ràpida i agresiva.

Degut a aquestes qualitats físiques i psicològiques, l´individu després d´algun temps de pràctica adquireix molta confiança no només en el concepte físic com també en el mental.

Consisteix en 5 fases:

Observacions: el llenguatge ha d´estar format per paraules i expressions al nivell del coneixement de l´alumne, així doncs, amb frases sencilles.